Tanca els ulls


Algunes idees entorn el treball artístic de Toni Serra, ordenades per Montse Romaní

“Tanca els ulls i observa el que veus”
Manifestacions de la bellesa i aromes de la majestat, Najmu ud-din Kubra. Persia S. XII.

Toni Serra utilitza el suport vídeo a mig camí entre l’assaig experimental, la poesia i el documental independent. En la dècada dels noranta, l’ús del vídeo -a més d’altres suports interactius digitals- li permet investigar tant el fenomen audiovisual com el règim visual disciplinari que afavoreixen els mitjans de comunicació, en un intent de parodiar la seva seducció espectacular i desmuntar la seva capacitat hipnòtica per crear models socials i estereotips identitaris. Conscient que els documents visuals sovint estan inscrits en formes opaques d’autoritat i jerarquia, Toni Serra ha sabut tractar-los deconstruint la seva epistemologia com a relats carregats de veritat.

El qüestionament radical que fa Toni Serra de la cultura de la imatge i les seves formes d’estructuració de la realitat, ha estat sens dubte una de les contribucions més importants que ha donat l’escena artística al nostre país. Una actitud que ha propiciat un descrèdit de la política de la representació, tenint en compte les mutacions que la imatge documental ha sofert arran dels esdeveniments polítics del 2001 i fins l’actual crisi sistèmica.

En el text d’introducció al programa «desRealitat» (edició OVNI 2011), el mateix Serra analitzava el present d’una realitat dominant, la intensitat de la qual, sota el desenvolupament del capitalisme global, s’ha acabat convertint en una desrealitat, és a dir, en «un somni creat a partir de la imatge com a vel, com a instrument social de ceguesa». Diríem que les imatges de l’economia de la por, avui encarnades en les relacions afectives i els processos de subjectivació, ens han forçat a acceptar el «que per autosuggestió acabem anomenant realitat». Com assenyala Maurizio Lazzarato, «les imatges, els signes i els enunciats (en les societats de control) contribueixen a les metamorfosis de la subjectivitat i no a la seva representació».

Encara que la desrealitat sembla ocupar-ho tot, també s’ha dilatat una actitud de resistència o insurrecció envers aquest fenomen. Un exemple serien les darreres mobilitzacions socials que han pres els carrers de mig món, que amb el seu reclam han manifestat obertament la crisi de representació política, i també estètica, en què la nostra societat s’ha submergit. Una crisi de representació que per molts empeny a avançar cap allò que la politòloga Chantal Mouffe defensa com un model agonístic de democràcia (enfront l’antagonisme polític històric), en què l’articulació política i social incorporaria el desacord i el conflicte com a expressions d’un nou espai simbòlic comú.

Quines imatges poden donar compte d’aquesta nova enunciació de la multitud en relació a les imatges documentals que històricament han representat l’antagonisme polític, avui congelades per una desrealitat que ho degluteix tot? Quines imatges poden resistir aquelles que la desrealitat permanentment instrueix sobre els nostres cossos i sabers?. Abraçar una posició crítica respecte a les imatges, més enllà de la representació, implicaria doncs alguna cosa més que revelar el caràcter ficcionalitzat d’una realitat cada vegada més cosificada i estesa a les formes de vida. I entendre que en la creació de les imatges, el que es posa en joc és la realitat mateixa.

Davant d’aquest repte, el treball audiovisual de Toni Serra ha anat incorporant una reflexió a l’entorn del paradigma occidental de la subjectivitat i els imaginaris que, des de la modernitat eurocèntrica, s’han imposat sobre el cos i les modalitats de coneixement dominants que llasten la nostra cultura. La crítica al model simbòlic occidental implantat pel colonialisme -i les seves continuïtats en el present-, l’ha portat a experimentar «la relació del vídeo amb allò visionari, amb l’experiència interior i les visions que transiten entre diferents móns, espais i temps, entre el real i l’irreal, el somni i la vigília, la poesia i la profecia … com un viatge que no només creuï, sinó esborri també, aquests límits i fronteres.» En aquest sentit, viure a cavall entre el Marroc i Barcelona ha tingut una enorme influència en el pensament de l’artista apropant-lo a altres cultures, tradicions i hàbits mentals. Però sobretot ha estat fonamental per poder mirar la cultura pròpia des d’un distanciament necessari, en la mesura que aquesta segueix marcant profundament la nostra percepció hegemònica sobre l’alteritat.

Per Toni Serra, el rebuig a la desrealitat des del camp de l’estètica entra en diàleg amb certes visions que provenen de la poètica i la metafísica, la mística sufí de l’islam, el pensament filosòfic hindú Advaita Vedanta (No-dualisme), els gnòstics del cristianisme, entre d’altres posicions culturals, que consideren la realitat com una il·lusió. Allò real reapareix en la mesura que el subjecte indaga en la seva pròpia naturalesa, en l’espai de l’inefable, en el que no està determinat per les paraules ni les coses, per tant, l’espai més ocult o desconegut i paradoxalment el més proper.

«Tancar els ulls és obrir-los a una altra dimensió, i comporta no només interrompre el flux d’imatges objectives, sinó “ aturar el món «per poder-hi veure. Certament quan el món s’atura és quan apareix la contemplació, sense aquesta suspensió és impossible escapar al flux hipnòtic d’imatges estímul que assalten la consciència i la lliguen al món dels desitjos i les pors.

En tancar els ulls allò que veiem ja no està il·luminat per la llum del sol, ja no hi ha més un «a fora» objectiu i distant. La llum que ara il·lumina aquest altre món és la llum de la nostra consciència. Els ulls que s’obren projecten davant i en nosaltres mateixos una realitat elàstica que ja no es circumscriu a l’habitual rigidesa del temps i l’espai. I és en aquesta realitat on s’inicia un viatge sense retorn, més enllà o més ençà del dualisme: interior – exterior, per compondre un món sense fronteres entre la vigília i el son, el real i l’irreal, la vida i la mort, … » (Toni Serra, 2010).

La dimensió social del pensament alliberador i espiritual no occidental es creua així mateix en l’obra de Serra amb la literatura de William Burroughs, l’anarquisme ontològic de Hakim Bey, la crítica postcolonial d’Edward W. Said o l’espai de reflexió col·lectiva del grup Espai en Blanc.

Des d’aquesta perspectiva, Toni Serra superposa o confronta en els seus treballs un món d’introspecció i exploració de la intimitat amb escenaris marginals de la quotidianitat, produïnt la tensió resultant un efecte visual i cognoscitiu de desidentificació que exigeix ​​desfer els nostres marcs de referència simbòlics per recompondre la nostra pròpia experiència del món.

The world is imagination yet in reality, it is real. 
Whoever understands this 
holds the secrets of the way.

Ibn cArabî
, Murcia 1165 – Damasc 1240

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *